Senyàletica CaixaForum València

Senyalètica
CaixaForum
València

Estratègia de senyalètica, auditoria i anàlisi de fluxos i necessitats, conceptualització del sistema, disseny de wayfinding, desenvolupament de llenguatge gràfic i supervisió d’implementació

Integrar-se sense envair. Guiar sense interrompre. Fluir amb ledifici amb personalitat pròpia.

Aquestes van ser les nostres premisses per concebre el sistema senyalètic de CaixaForum València, un espai extraordinari integrat a l’Àgora, l’emblemàtic edifici de Santiago Calatrava situat a la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Aquest singular contenidor, reinterpretat com un organisme viu per l’arquitecte Enric Ruiz-Geli, planteja un repte poc habitual: no es tracta d’intervenir en un espai neutre, sinó en una arquitectura amb un relat propi, una forta càrrega simbòlica i una complexitat espacial elevada. L’encàrrec consistia a desenvolupar un sistema de senyalètica i wayfinding capaç d’ordenar l’experiència del visitant sense competir amb l’edifici, sinó formar-ne part.

Senyalètica per a una
arquitectura excepcional

El projecte parteix d’una auditoria exhaustiva de l’espai, recollida a la fase de thinking. Analitzem els accessos, els fluxos, els punts de fricció i el comportament real dels usuaris. El diagnòstic va ser clar: absència de senyalització exterior, confusió als accessos —especialment al de l’Oceanogràfic—, manca de jerarquia informativa a l’interior i dificultat general per identificar usos bàsics com sales, auditori o serveis. A això s’hi sumava un problema estructural: el visitant no entenia què era l’espai ni com recórrer-lo, cosa que afectava directament la seva experiència i el temps de permanència.

A partir d´aquesta anàlisi, definim una estratègia de senyalètica basada en tres objectius: optimitzar la circulació, reforçar la identitat de l´espai i construir una experiència coherent i llegible. No es tractava només de senyalitzar, sinó d’estructurar el moviment dins un entorn no lineal, l’arquitectura del qual no respon a patrons convencionals. Això implicava treballar l’orientació des de múltiples capes: la previsita, l’aproximació, l’accés, la distribució interna i la lectura de l’espai.

Entendre l’espai
abans d’intervenir-ho

La nostra proposta neix de la voluntat d’alinear-nos amb la visió de l’arquitecte, que concep l’edifici com a organisme viu. Una arquitectura concebuda com una gran balena, amb cavitats, òrgans i sistemes que conviuen en equilibri dins una estructura monumental. A partir d’aquesta idea, creem un imaginari de cèl·lules, estructures, gots sanguinis i gotes que connecta de forma natural amb l’edifici i en reforça el significat sense diluir-ne la identitat.

Concebem la senyalètica com el sistema d’informació que fa fluir i guia les persones dins aquest organisme viu que és CaixaForum València. Una xarxa integrada a la pròpia arquitectura i connectada entre si, que estructura el recorregut i dóna sentit al moviment.

Com en qualsevol sistema circulatori, no es tracta només d’arribar-hi, sinó de com s’hi arriba: de distribuir, connectar i ordenar de forma intuïtiva. Un flux continu que travessa lespai i acompanya el visitant sense imposar-se.
Perquè aquí la senyalètica no s’hi afegeix. S’hi integra, s’adapta i forma part del cos. Una capa invisible, però essencial, que fa que tot funcioni.

Un llenguatge
que neix de l’edifici

A nivell de disseny, aquesta idea es tradueix en un sistema de peces orgàniques, blanques i de geometria suau que dialoguen amb les formes arquitectòniques. La materialitat i el llenguatge formal no busquen envair sinó acompanyar.

Als cants i els detalls apareix una textura inspirada en els vasos sanguinis i les estructures cel·lulars, que actua com a fil conductor visual del sistema. Aquest recurs permet introduir una dimensió narrativa sense comprometre’n la claredat.

La tipografia i la iconografia es mantenen alineades amb el sistema global de CaixaForum per al conjunt dels seus centres —també desenvolupat per Madstudio—, cosa que garanteix la coherència de la marca. La resta del llenguatge visual, en canvi, s‟adapta específicament al context de València.

Traduir la complexitat
en orientació

Atesa la complexitat formal i la geometria no convencional de l’edifici, els plànols tradicionals a la planta no resultaven eficaços com a eina d’orientació. En lloc de recórrer a representacions tècniques, desenvolupem un sistema de wayfinding basat en il·lustracions simplificades de l’espai, capaces de traduir les formes orgàniques en recorreguts comprensibles i fàcilment llegibles per al visitant.

Dissenyar
per pertànyer

El disseny neix d’aquesta voluntat d’integrar-se sense imposar-se, de comprendre l’espai abans d’intervenir-hi. Cada peça, cada traç i cada decisió responen a un equilibri entre funció i sensibilitat, claredat i respecte per l’arquitectura.

El resultat és una senyalètica que no només guia, sinó que acompanya l’experiència, dialoga amb l’edifici i s’hi integra fins a formar part del seu propi llenguatge.