Senyàletica CaixaForum València

La nostra proposta neix de la voluntat d’alinear-nos amb la visió de l’arquitecte, que concep l’edifici com a organisme viu. Una arquitectura concebuda com una gran balena, amb cavitats, òrgans i sistemes que conviuen en equilibri dins una estructura monumental. A partir d’aquesta idea, creem un imaginari de cèl·lules, estructures, gots sanguinis i gotes que connecta de forma natural amb l’edifici i en reforça el significat sense diluir-ne la identitat.

Concebem la senyalètica com el sistema d’informació que fa fluir i guia les persones dins aquest organisme viu que és CaixaForum València. Una xarxa integrada a la pròpia arquitectura i connectada entre si, que estructura el recorregut i dóna sentit al moviment.

Com en qualsevol sistema circulatori, no es tracta només d’arribar-hi, sinó de com s’hi arriba: de distribuir, connectar i ordenar de forma intuïtiva. Un flux continu que travessa lespai i acompanya el visitant sense imposar-se.
Perquè aquí la senyalètica no s’hi afegeix. S’hi integra, s’adapta i forma part del cos. Una capa invisible, però essencial, que fa que tot funcioni.

A nivell de disseny, aquesta idea es tradueix en un sistema de peces orgàniques, blanques i de geometria suau que dialoguen amb les formes arquitectòniques. La materialitat i el llenguatge formal no busquen envair sinó acompanyar.

Als cants i els detalls apareix una textura inspirada en els vasos sanguinis i les estructures cel·lulars, que actua com a fil conductor visual del sistema. Aquest recurs permet introduir una dimensió narrativa sense comprometre’n la claredat.

La tipografia i la iconografia es mantenen alineades amb el sistema global de CaixaForum per al conjunt dels seus centres —també desenvolupat per Madstudio—, cosa que garanteix la coherència de la marca. La resta del llenguatge visual, en canvi, s‟adapta específicament al context de València.

Atesa la complexitat formal i la geometria no convencional de l’edifici, els plànols tradicionals a la planta no resultaven eficaços com a eina d’orientació. En lloc de recórrer a representacions tècniques, desenvolupem un sistema de wayfinding basat en il·lustracions simplificades de l’espai, capaces de traduir les formes orgàniques en recorreguts comprensibles i fàcilment llegibles per al visitant.

El disseny neix d’aquesta voluntat d’integrar-se sense imposar-se, de comprendre l’espai abans d’intervenir-hi. Cada peça, cada traç i cada decisió responen a un equilibri entre funció i sensibilitat, claredat i respecte per l’arquitectura.

El resultat és una senyalètica que no només guia, sinó que acompanya l’experiència, dialoga amb l’edifici i s’hi integra fins a formar part del seu propi llenguatge.