Dins del procés del brànding, i començant la casa per la teulada, el primer que hauríem de fer després del procés d’estudi i anàlisi, seria posar nom a la criatura.
Per increïble que sembli els processos de naming poden aconseguir resultats molt variats que poden suposar una gran èxit per a la nova marca com ser un autèntic desastre.
En aquest sentit cal ser molt metòdic en el procés de cerca del nom ideal, i hem de dir que pot ser un llarg procés i de gran complexitat amb moltes variables a tenir en compte que no són a la teva mà i que a vegades et poden tornar a portar a la casella de sortida.
Davant un encàrrec de naming el projecte s’ha de plantejar sobretot a dos grans nivells que han d’anar de la mà en la presa de decisions i aquests dos nivells la proporció de la part menys creativa és la que finalment té més pes i rellevància.
- Part “creativa”: Buscar originalitat, diferenciació, connexió amb la persones, connexió amb els valors de la companyia, bona sonoritat, fàcil de recordar, que sigui evocador, en definitiva, tot el que té a veure amb la creació del nom en si.
- Part “legal/analítica”: Part que determinarà si realment podem usar o no el nom somiat.
Anàlisi: S’haurà d’analitzar la posició del nou naming respecte a la competència, associacions negatives possible en diferents idiomes, possibles confusions amb noms existents, etc.
Legal: El nou naming es pot registrar? Tenim dominis i noms de xarxes socials disponibles per al nou naming?
A causa de la sobre saturació de noms de marca aquest procés és summament frustrant i pot portar-te a tornar a començar en moltes ocasions.
